– Gerard... Vine, sisplau - Em va dir en Tom, que s'havia allunyat del grup per pensar.
– Què vols? Tens alguna idea? - Li vaig preguntar.
– No. És una altra cosa, vine.
Em vaig apropar a ell, que seia sobre una roca, d'esquenes als altres. Em vaig plantar al seu davant i vaig veure que estava plorant. En Tom, molt seriós, em va dir que sería millor que marxéssim nosaltres tres, la Neus, en Tommy i jo, sense ell, que ell es quedaria per intentar millorar aquest món.
– No! Jo em quedaré amb tu! - Li vaig contestar impulsivament.
– No, Gerard, tu has de tornar per cuidar la teva mare.
– Però jo no vull que et quedis aquí tot sol, Tom.
– Fa molts anys que sóc aquí, tranquil, ho suportaré. - Em va respondre.
– No vull que et quedis, vine amb nosaltres!
– Fill ... Abraça'm!
– No em diguis fill! Jo no tinc pare.
– Perdona'm Gerard, és clar... Però... Jo no sabia res... No vaig poder fer res...
– Res de què? De què parles? Que em vols dir?
– Que... Que sóc ... Gerard... sóc el teu pare ... Sóc el teu pare, Gerard...
Vaig emmudir, no entenia res. Llavors ell, somiquejant em va fer la confessió; com havia pujat a aquest món feia anys i s'havia quedat atrapat. No vaig saber com reaccionar, vaig abraçar-lo sense dir res.
En Tomy, en 3.025, la seva germaneta i un dels fills del germà follet es volien quedar per salvar aquest lloc de la destrucció. La resta volia marxar.
– Només hi ha una manera de salvar això. – Va dir en Tom – Hem de parlar amb la Mare Terra.
- I com es fa, això? - Va dir la Neus.
– Tu no et preocupis Neus, tornaràs amb els teus pares. I tu també Gerard. En 3.025 i jo ens quedarem. Tomy, que vols fer? Si et quedes, ens podries ajudar, què me'n dius?
En Tomy hi va estar d'acord, però la resta ens hi vam negar.
– No és negociable, vinga! No tenim temps per perdre! Aviat desapareixerà l'arc!
Després de discutir una estona, la majoria va acceptar la idea d'en Tom. Els primers a pujar a l'arc van ser la família de follets, l'última havia de ser la germaneta d'en 3.025 però quan li tocava, va desaparèixer de cop. El seu germà, empipat, la va cridar, però ella no va contestar. Ens tocava a la Neus i a mi. Ella va anar primer, i quan em tocava a mi, vaig abraçar en Tomy per acomiadar-me, em vaig girar amb ell i el vaig empènyer cap a l'arc, quedant-me així amb el meu pare i en 3.025. En Tom no va dir res, però la seva cara era de gran preocupació.
