– Ha estat al·lucinant!! Quin viatge! - Va dir en Tomy - Aquest Gerard me l'ha ben jugada! M'havia de quedar jo!
– On som? - Va preguntar mig estabornida la dona follet.
– Aquest és l'inconvenient de l'arc de Sant Martí... Mai no saps on et deixarà. – Va respondre el seu marit.
– Uf! Quina sensació! - Va dir la Neus, mig extasiada - Mai havia sentit res d'igual. Però... Sí, jo conec això, jo he estat aquí! Tomy som molt a prop de casa! Correu tots! Veniu!
Eren al capdamunt d'una muntanya i des d'allà es veia un poble, cap a on la Neus va enfilar, al davant de tots. Va parar a la primera casa que van trobar i, després de fer amagar els follets, van picar a la porta d'on va sortir un home amb barba. Ella li va preguntar on quedava el poble de Vitolar, i quin era el camí més curt. L'home li va explicar amb gran detall.
– Escolti, perdoni'ns, que ens podria acompanyar? - Va preguntar en Tomy, tot posant-se vermell.
L'home es va quedar parat davant l'atreviment d'aquell noiet, però veient la cara de pena de la Neus, va accedir. Els acompanyaria, però com ja era fosc, seria millor que es quedessin a sopar i a dormir a casa seva, i l'endemà matinaríen. La Neus i en Tomy van acceptar, a contracor, que era el millor.
L'endemà van matinar de valent per anar en un cotxe ben atrotinat cap al poble de la Neus i en Tomy. La família de follets es va fer invisibles i també va pujar. La nit anterior l'home de la barba els havia fet moltes preguntes durant el sopar i com no s'havia acabat de creure la història que li havien explicat els dos joves, durant el viatge en cotxe va seguir fent preguntes. La Neus i en Tomy ja no sabien què més inventar-se, així que quan ja eren a les portes del poble li van dir que els podia deixar allà mateix. L'home va aturar el cotxe però va insistir que els portaria a casa dels seus pares. Llavors en Tomy va obrir la porta i tots van sortir corrents poble amunt, deixant aquell pobre senyor amb la boca oberta sense entendre res.
Durant la pujada els va semblar sentir com cridaven els seus noms però van continuar, com escapant d'alguna cosa, fins dalt de tot, on van quedar estesos a terra una bona estona, recuperant l'alè, pensant en tot el que els havia passat, en els follets, que eren allà amb ells, i en el seu amic, en Gerard, que no hi era.
Passada una llarga estona, van sentir la veu d'algú que s'apropava, els follets es van tornar a fer invisibles i van aparèixer la Carme i el Vell Tomàs que, com cada dia des de feia setze dies, estaven buscant els tres nens per tot arreu.
Després de mil abraçades, petons i preguntes, la Neus els ho va explicar tot, des de la pedra que va desaparèixer fins a la trobada del pare d'en Gerard, incloent-hi els follets, que es van aparèixer enmig de l'explicació, quan en Tomy els ho va demanar, i fent que la Carme fes un salt. Un cop va acabar d'explicar-ho tot, el vell Tomàs va anar a comprovar que no vingués ningú.
.jpg)
