Un cop recuperats de l'ensurt, més tranquils i serens, vam tornar a pensar que fer amb els follets i què li diríem a la gent.
– Tinc una solució. – Va dir la Carme que feia estona que parlava amb el vell Tomàs. - Escolteu-me bé, i vostè també Mare Terra, sé que encara no ha marxat. A la gent li direm que us havíeu perdut i que aquest senyor, el teu pare Gerard, us ha trobat. Neus, a casa nostra direm la veritat, si ho expliquem les dues, ens creuran. Un cop fet això, en Tomàs i jo, amb permís de la Mare Terra, ens farem càrrec d'aquest altre món, controlarem l'entrada d'aquest meravellós lloc que ens heu explicat, en tindrem cura i farem que sigui encara millor, juntament amb la família d'en 3.025, reeducarem a tots els altres follets amb nous valors per viure feliços i en pau. Que us sembla?
– Àvia! No! - Va dir la Neus– No vull que te'n vagis!
– A mi em sembla molt bona idea. – Va interrompre la Mare Terra– Sou persones molt valentes i bondadoses, sé que ho fareu molt bé, sé que puc confiar en vosaltres. I no et preocupis noieta, ja trobarem la manera perquè de tant en tant us pugueu veure, d'acord? Carme, Tomàs, no cal que hi aneu de seguida, us podeu quedar un temps amb els vostres. En 3.025 i la seva família poden començar a explicar tot plegat als altres follets.
