Estava pujant cap enlaire quan de sobte vaig perdre el coneixement i vaig tenir un malson. En ell apareixíem la Neus, la Carme, en Tomy i jo. Tots anàvem corrent i jugant per la muntanya, i darrere nostre hi havia una ombra negra, quieta. De cop, se'ns va aparèixer un gran monstre gegant, de color verd, amb protuberàncies per tot el cos, bavós i amb un moc verd que li penjava del nas. Es va acostar cap a nosaltres, que ens havíem quedat paralitzats i, per sorpresa, va agafar la Neus. Ella va xisclar, la Carme es va desmaiar i en Tomy, després de veure que s’havia pixat a sobre, va intentar marxar corrents, però va ensopegar amb una pedra i va quedar mig estabornit a terra. Jo, agafant aire, vaig cridar:
- Ei, tu! Monstre fastigós! Torna’m la Neus! És la meva amiga! Si no ho fas, ho pagaràs car! - La Neus no parava de xisclar. Llavors, el monstre em mirà i es va tirar un rot que va ressonar per tota la muntanya, i que feia una pudor insuportable. La Neus es va desmaiar, i a mi i en Tomy ens va faltar ben poc. El monstre va fer l'intent de menjar-se la Neus, però s’ho va repensar, la va deixar a terra i em va agafar a mi. Tot seguit, amb la mateixa manassa, va agafar en Tomy, que va intentar tornar a escapar, sense sort. Li vaig donar mil i una puntades de peu, que rebotaven en la seva enorme panxota, mentre ell tornava a agafar la Neus amb l’altra mà. Se’ns volia a menjar a tots tres! Llavors, mig plorant, vaig cridar:
- Pare! Ajuda’ns! – I, de cop i volta, em vaig despertar.
El cor m’anava a cent per hora. Quin mal son! Vaig obrir els ulls i vaig veure que al meu voltant tot era preciós, era en una clariana al mig del bosc, els ocells cantaven, hi havia també altres animalons, que jo mai no havia vist abans, com si fóssim a la prehistòria. Al fons, es veien tres pics de muntanya i la resta era una vall amb tot tipus de vegetació estrambòtica, enmig de la qual saltaven uns animalons ben curiosos. Vaig donar algunes passes i, darrere d'uns arbres, vaig veure el que semblava una cabana de fusta amb un llum encès.
Vaig tenir un calfred i dubtava si anar-hi a investigar o enviar-li una nota a la Neus dient-li que estava bé quan, de cop, va aparèixer en Tomy mig endormiscat i amb cara d’ensurt. Vaig anar cap a ell i el vaig abraçar. Ell em va dir que també havia tingut un horrorós malson, però va tallar en sec i es va quedar bocabadat davant del meravellós paisatge. Jo li vaig assenyalar la cabana, i ara tots dos dubtàvem si anar-hi a investigar o si avisar la Neus.
Vaig escriure una nota dient-li a la Neus que pugés, que havíem trobat una mena de paradís. També li vaig advertir sobre el possible malson que podia tenir. Vaig deixar la nota a terra i va desaparèixer. Al cap de dos minuts va aparèixer la Neus amb la mateixa cara que el Tomy. Poc després va reaccionar i digué:
- Que bonic! És preciós! Aquest és el lloc dels meus somnis! Això no li ho podem dir a ningú! Ha de ser el nostre secret! Si arriben els grans, ho faran tot malbé!
- Tens raó Neus, però mira – vaig dir assenyalant la cabana – sembla que hi ha algú més. Anem a investigar?
-Anem-hi! - Van dir els dos alhora.
