Vam sentir unes veus i la Mare Terra i els follets van desaparèixer sense dir res. Era la policia i la gent del poble que pujaven la muntanya, ja que havien vist i escoltat coses rares. Entre tota la gent, vaig veure la mare, ella també em va veure i va cridar:
– Gerard! Has tornat! Fill meu! Ets viu!
– Mare! Em pensava que no et tornaria a veure! - Vaig dir-li tot abraçant-me a ella - Tinc tantes coses a explicar-te! No t'ho creuràs... Però... El pare no ens va abandonar! Ell t'estima, ens estima! Li va passar el mateix que a nosaltres, però ara ha tornat!
La mare, que no entenia res, es va girar cap on li vaig assenyalar, cap al pare, i sense entendre res, es va desmaiar.
La policia, que va arribar just després, ens va fer moltes preguntes i van prendre nota del que ens havíem inventat.
Finalment, després d'uns mesos, van arxivar el cas i no ens van fer més preguntes.
